El dia 27 de maig de 2021 es va publicar en el BOE la Llei Orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals, la qual entrarà en vigor als 20 dies de la seva publicació.
La necessitat d’aquesta legislació és conseqüència de dues disposicions normatives europees: el Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE i la Directiva 2016/680 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a finalitats de prevenció, recerca, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, i a la lliure circulació d’aquestes dades i per la qual es deroga la Decisió Marc 2008/977/JAI del Consell.
La Llei Orgànica 7/2021 deroga de forma automàtica totes les normes d’igual rang o inferior que contradiguin o s’oposin a allò que disposa.
La nova llei estableix normes relatives a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades de caràcter personal que duen a terme les autoritats competents amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, incloses la protecció i prevenció davant amenaces a la seguretat públic. L’àmbit d’aplicació és el tractament que es realitza d’aquestes dades.
Entre les autoritats competents per al tractament i gestió de les dades anteriors s’inclouen les forces i cossos de seguretat; entre d’altres, les policies locals.
El Capítol II tracta exclusivament sobre la videovigilància. S’hi estableix que el tractament de les dades esmentades per part de les autoritats competents només és lícit quan es justifiqui per motius de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, incloses la protecció i prevenció davant amenaces a la seguretat pública. Les dades no podran ser tractades per a d’altres finalitats diferents, excepte quan ho autoritzi el Dret de la UE o la legislació espanyola. El tractament de les dades, per part del responsable o altre pot incloure´n l’arxiu per raons d’interès públic, o per a l’ús científic, estadístic o històric per a les finalitats establertes (la prevenció, detecció, investigació o enjudiciament d’infraccions).
Pel que fa oportunitat d’instal·lació de sistemes de gravació d’imatges i sons, les forces i cossos de seguretat valoraran, conforme al principi de proporcionalitat, els criteris següents:
- Assegurar la protecció dels edificis i instal·lacions pròpies, així com dels seus accessos.
- Salvaguardar la protecció d’edificis i instal·lacions públiques i dels seus accessos.
- Salvaguardar i protegir les instal·lacions útils per la seguretat nacional.
- Prevenir, detectar o investigar la comissió d’infraccions penals.
- La protecció i prevenció davant amenaces contra la seguretat pública.
En la instal·lació concreta de sistemes fixos (s’entén aquella videocàmera ancorada a un suport fix o façana, encara que el sistema de gravació es pugui moure/enfocar en qualsevol direcció) el responsable del tractament haurà de fer una valoració del principi de proporcionalitat, respecte a la seva idoneïtat i respecte d’una intervenció mínima. Als efectes, haurà d’efectuar-se una avaluació dels riscos del tractament a realitzar quant a l’impacte en la protecció de dades, valorant/sospesant el perjudici que se’n pugui derivar per a la ciutadania respecte del benefici de la finalitat perseguida.
La instal·lació de videocàmeres que dugui a terme alguna de les autoritats competents no estarà subjecta al control preventiu dels ajuntaments, ni a l’exercici de les competències de les diferents administracions públiques. Sens perjudici de que han de respectar els principis de la legislació vigent en cada àmbit de l’actuació administrativa.
Els ciutadans hauran de ser informats de forma clara i permanent de l’existència d’aquestes videocàmeres fixes, sense especificar-ne l’emplaçament concret, així com de l’autoritat responsable del tractament de les dades generades, davant la qual podran exercir els seus drets. Aquesta informació caldrà fer-la amb plaques de senyalització en la zona on s’ubiquin.
També es regula l’ús de dispositius mòbils de gravació, els quals resten supeditats a l’autorització de la Delegació o Subdelegació del Govern o, en el cas dels cossos de policia autonòmica, a la dels seus organs corresponents, que també podran autoritzar aquests dispositius a les policies locals. Les autoritzacions d’aquests dispositius no seran mai amb carácter indefinit sinó per un període màxim d’un mes prorrogable a un altre i resten supeditades, en tot cas, a la concurrència d’un perill o succés concret.
CONCLUSIONS PER A LA INSTAL·LACIÓ D’EQUIPS DE VIDEOVIGILÀNCIA PER PART DELS AJUNTAMENTS
Es distingeixen clarament dos escenaris diferents:
- Municipis amb policia local.
La policia municipal, com a autoritat competent als efectes de la llei, té la potestat de dur a terme instal·lacions de videovigilància seguint els criteris de la Llei Orgànica 7/2021, de 26 de maig, sense que calgui cap autorització prèvia de la Generalitat ni de l’Administració Central.
- Municipis sense policia local.
L’ajuntament no té potestat per al desplegament d’equipaments de videovigilància. La instal·lació de sistemes d’aquestes característiques resta supeditada a la signatura prèvia d’algun acord/conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra o altra “autoritat competent”, els quals seran els responsables del tractament de les dades.
Autors de l’article
Raimon Balart
Enginyer de Telecomunicacions
Membre de l’equip de BCN Projecta Associats S.L.
Fernando Pascual
Enginyer de Telecomunicacions
Membre de l’equip de BCN Projecta Associats S.L.
