L’èxit de la telefonia mòbil a Espanya, molt per sobre de les estimacions inicials més optimistes que havien fet les operadores, és un dels fets més remarcables del final de la dècada dels 90 i el principi dels anys 2000. L’augment vertiginós del nombre de línies mòbils durant aquells anys s’ha anat estabilitzat (vegeu la il·lustració 1) de manera que, actualment, les línies ja no varien tot i que sí ho fa el tràfic de dades per telèfon (vegeu la il·lustració 2).
Il·lustració 1. Evolució línies telefonia mòbil 2000-2013 segons Observatori de Red.es a Espanya
| Any | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 |
| Tráfico de datos | 97.236 | 133.895 | 205.709 | 361.313 |
Il·lustració 2. Consum de dades serveis de banda ampla mòbil a Espanya segons CNMC
Aquest fenomen es deu a que els terminals mòbils, de la mà de l’evolució tecnològica, han passat de ser merament un estri per realitzar trucades de veu a esdevenir veritables dispositius multifuncionals, amb capacitat d’executar una amplíssima gamma de prestacions amb milions d’apps disponibles.
Les aplicacions de tota mena sobre terminals mòbils precisen, com més va, més capacitat de dades per part de les xarxes no fixes. La propera generació de telefonia mòbil, la 5G, pensada per satisfer aquestes necessitats i les de l’Internet de les Coses, podrà gestionar aquest volum de tràfic però sobre una infraestructura de xarxa que requereix ampliar el nombre d’instal·lacions d’antenes, especialment en aquelles zones on la població es concentra, com ara els centres de les ciutats, les zones turístiques, els estadis esportius, els aeroports, etc. Una part de les infraestructures de suport de xarxa correspondrà a les clàssiques estacions base, situades en les cobertes dels edificis o en torres construïdes en parcel·les no edificades, però, segons dades de l’operador d’infraestructures Cellnex, per cada una d’aquestes instal·lacions tradicionals hi haurà 10 small cells. Com a resultat, abans del 2020, hi haurà a Espanya un total d’entre 30.000 i 75.000 noves instal·lacions de telefonia mòbil amb les quals s’espera cobrir un increment estimat de consum de dades del 56% en els propers 5 anys.
En aquest sentit, Cellnex ha tancat un acord marc per al desplegament d’antenes amb JC Decaux, empresa que es dedica a la gestió de mobiliari urbà en els carrers de les ciutats així com en espais com el metro, els aeroports o les estacions de ferrocarril. Sembla lògic imaginar que la instal·lació de tots aquests elements generarà un gran impacte sobre el paisatge urbà i que les empreses com Cellnex, o els propis operadors, hauran d’establir acords amb els Ajuntaments respecte de les condicions d’ocupació de la via pública o de béns de domini públic. És a dir, la visió de les administracions locals com a organismes gelosos de les seves competències en urbanisme, medi ambient i paisatge urbà, “obstaculitzant” sovint els desplegaments de xarxa amb permisos i requeriments, pot canviar radicalment, passant a ésser, a ulls dels operadors, “còmplices necessaris” que poden i els han d’oferir el seu mobiliari urbà, canalitzacions, infraestructures públiques, etc. per fer efectiu el desplegament de tots aquests petits nous elements a nivell de carrer.
Davant d’aquest futur immediat, BCN Projecta considera bàsic i estratègic que els municipis es preparin dotant-se de les eines necessàries per maximitzar els beneficis indubtables de les noves prestacions. Això vol dir gestionar com cal els eventuals problemes d’índole urbanística i similars de manera que no enfosqueixin els avantatges i les oportunitats associades a les noves tecnologies de comunicació. Per exemple, davant la presència simultània de dispositius de molts operadors, o de serveis diferents en la via pública, sembla peremptori que l’administració local disposi de normes d’admissió d’instal·lacions reglades, neutrals i transparents, i de procediments per inventariar les i reflectir-les en les bases geogràfiques, o que disposi d’instruments de gestió, precisament, dels efectes de llur concurrència, així com d’avaluació de les corresponents taxes econòmiques en concepte d’ocupació de la via pública.
BCN Projecta, posa a disposició del municipis una sèrie de tasques d’assessorament amb aquest objectiu així com la seva expertesa en la matèria. En concret, proposa als ajuntaments les iniciatives següents:
- Auditoria inicial de l’estat de les xarxes del municipi, tant mòbils com fixes. En concret, és essencial conèixer els punts amb connectivitat a fibra òptica.
- Endegar i mantenir una cartografia amb totes les xarxes de telecomunicacions desplegades pels diferents operadors.
- Elaborar un codi de bones pràctiques que doni requeriments clars de com s’han d’executar les instal·lacions i que reculli les especificats de la població.
- Desenvolupar una determinada organització interna, si cal, interdepartamental, que faciliti la interlocució operadors ajuntament a nivell intern municipal.
- Fixar objectivament, en les ordenances fiscals, les taxes a cobrar als titulars de les instal·lacions, i que siguin neutrals, no discriminatòries, realistes, no abusives, etc.
- Establir procediments o pautes per a la supervisió, vigilància o manteniment dels equips instal·lats en la via pública.
- Disposar de tècnics interns o subcontractats que realitzin inspeccions regulars.
Autor de l’article
